'No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, cal Anar a la marxeta i no Perdre el cul darrere les novetats, que La Seu no es féu en un dia; i De moliner canviaràs, de lladre no eixiràs, encara que, a hores d'ara, de moliners en coneixem ja ben pocs i de molins, pràcticmanent, no en queden; sobretot que s'asentaven a la vora dels corrents impetuosos i sabem que A vora mar i vora riu, no faces niu. On hi ha, doncs, moliners, puix que la dita encara té la seua vigència? ... Passat el temps en què hom donava el seu forment a moldre, sembla que el moliners han hagut de canviar d'ofici.'
Les nostres parèmies són un legat multisecular que es troba amenaçat i a punt de desaparéixer. Però per altres raons; no per manca d'interés o de vigència.
"El nostre refranyer", Cristòfor Martí i Adell
Home refranyer, gos, lladre i malfaener...
No hi ha dissabte sense sol ni viuda sense dol...
El bou, per la banya; l'home, per la paraula...
Lo que és bo per al ferrer és roín per al fuster...
Cada rat-penat busca el seu forat...
Hi ha coses velles que valen més que les novelles...
Qui bé fa, bé troba...
Pensa molt i parla poc i els savis et faran lloc...
Qui no s'arrisca, no pisca...
Menja fort i caga fort i no tingures por a la mort...
Qui vulga menjar peixet que es banye el culet...
Maig ventós i juny calent fan bon vi i millor forment...
La pràctica fa mestres...
Em sembla molt original com has començat el teu blog, amb una bona mostra de cultura popular, ja que jo sempre els dic als meus alumnes que és molt important per demostrar que coneixen una llengua fer servir refranys i frases fetes.
ResponEliminaM’agrada utilitzar dites cada mes, i el llenguatge poètic sempre que puc. Veig que en l’especialitat d’economia també es pot incloure aquesta faceta. Salutacions i endavant.
ResponEliminaA voltes els refranys no són del tot cert...
ResponEliminaperò està bé que no es perden.