'No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, cal Anar a la marxeta i no Perdre el cul darrere les novetats, que La Seu no es féu en un dia; i De moliner canviaràs, de lladre no eixiràs, encara que, a hores d'ara, de moliners en coneixem ja ben pocs i de molins, pràcticmanent, no en queden; sobretot que s'asentaven a la vora dels corrents impetuosos i sabem que A vora mar i vora riu, no faces niu. On hi ha, doncs, moliners, puix que la dita encara té la seua vigència? ... Passat el temps en què hom donava el seu forment a moldre, sembla que el moliners han hagut de canviar d'ofici.'
Les nostres parèmies són un legat multisecular que es troba amenaçat i a punt de desaparéixer. Però per altres raons; no per manca d'interés o de vigència.
"El nostre refranyer", Cristòfor Martí i Adell
Home refranyer, gos, lladre i malfaener...
No hi ha dissabte sense sol ni viuda sense dol...
El bou, per la banya; l'home, per la paraula...
Lo que és bo per al ferrer és roín per al fuster...
Cada rat-penat busca el seu forat...
Hi ha coses velles que valen més que les novelles...
Qui bé fa, bé troba...
Pensa molt i parla poc i els savis et faran lloc...
Qui no s'arrisca, no pisca...
Menja fort i caga fort i no tingures por a la mort...
Qui vulga menjar peixet que es banye el culet...
Maig ventós i juny calent fan bon vi i millor forment...
La pràctica fa mestres...
